Foto de una salida. Qué es un velero y cómo funciona una embarcación a vela
Per què navega un veler
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Moltes persones en el seu primer dia d’algun curs sobre navegaci√≥ mar√≠tima pregunten moltes coses sobre les parts d’un veler o els accidents m√©s habituals quan surten a la mar. Per√≤ no arriben a preguntar-se un per qu√® tan b√†sic i elemental com a est: Per qu√® navega un veler?

Quan algun entrenador o monitor els fa aquesta pregunta, tots fan cara de póker, mitjà sorpresos. I crec que és molt interessant començar per aquí, per alguna cosa bàsic que cal assimilar de forma natural, perquè en realitat, tots sabem la resposta, però no podem definir-la fàcilment. Així que anem a això. A aprendre per què navega un veler quan està en el mar i si no ho sabem doncs no passa gens.

Què és un veler?

Si no saps gens sobre velers el millor √©s prendre-t’ho amb calma. I a poc a poc i amb el temps tot ho anir√†s assimilant i acabar√†s aprenent a navegar a vela de tant llegir. O aquest √©s el nostre objectiu.

Un veler √©s una embarcaci√≥ que t√© un tipus peculiar de propulsi√≥. √Čs a dir, que per despla√ßar-se o anar d’un lloc a un altre necessitar√† alguna cosa essencial. √Čs aquest cas el particular que necessita √©s el vent. I all√≤ que utilitzar√† per agafar l’energia del vent i utilitzar-la al seu antull seran les veles. Per aix√≤, hi ha tantes v√©s-les en un veler i s√≥n tan grans. Perqu√® la intenci√≥ dels velers √©s agafar el m√†xim de vent possible per retenir-ho o utilitzar-ho en el seu profit el major temps possible. I no ho faran de forma aleat√≤ria si no extremadament mesura i cient√≠fica. I √©s que els velers en general i les veles en particular tenen molta matem√†tica.

Para què serveix un veler?

Una embarcació de propulsió a vela serveix per formar-se, competir i entretenir-se.

Aprendre a navegar a vela

Per formar-se perqu√® √©s un esport m√©s amb el qual anem a aprendre a¬†sociabilizar-nos. L’ambient en el qual es desenvolupa √©s un club que estar√† envoltat de milers d’embarcacions iguals i ser√† inevitable agafar confian√ßa amb el ve√≠ que arribar√† a con√®ixer-nos i a vigilar el nostre vaixell quan no estiguem. I viceversa ja que nosaltres li vigilarem el seu quan estigui absent i faci tan mal temps que tots es copegin entre si.

Divertir-se navegant a vela

La millor forma d’aprendre a navegar a vela √©s divertir-se.
Molts dels cursets de nens comencen amb jocs aqu√†tics dins de les instal¬∑lacions dels clubs. Fins i tot dins d’una piscina pujats a un sol¬†Optimist. Tamb√© dins de la¬†bocana¬†d’un port. En un¬†raconet, aix√≤ s√≠. O en ple estiu en dies sense vent, per√≤ amb una embarcaci√≥ gran i real. El que la utilitzen per bolcar o tirar-se d’ella.

Aquestes metodologies d’aprenentatge basades, a m√©s, en el refor√ß positiu que es dedica a elogiar el ben que fan alguna cosa i la possibilitat de millorar-ho quan fan alguna cosa mal fet, la qual cosa fa √©s anar incorporant conceptes te√≤rics mar√≠tims de forma subtil en cada menor.
Per exemple, podem dir-los als nens que saltin de proa, agafin l’escota i la portin a popa. A veure qui gana. El que ocorrer√† √©s que jugaran mentre aprenen noms nous sense esfor√ßar-se.

Per als majors podem fer una mica m√©s o menys igual. Mentre passem un dia sencer en una cala menjant unes postres hem apr√®s a¬†desamarrar, sortir, donar una vola i tornar. De tot un dia sencer ser√† impossible no haver-se quedat amb algun nom relacionat amb l’experi√®ncia mar√≠tima.

Competir en regates a vela

Per competir perqu√® el seg√ľent nivell a la utilitzaci√≥ d’un veler amb objectius l√ļdics √©s la competici√≥.
Si a mesura que passa el temps noteu com us pica el¬†cuquet, ser√† inevitable que us comenceu a fer preguntes. I comenceu a preguntar termes n√†utics als quals us envolten. Amb el temps pot ser que us animeu a anar a veure una regata damunt del comit√®, d’algun¬†balizador¬†o d’un altre vaixell i aix√≠, mirant, us digueu a vosaltres mateixos: vaig a provar.

Aquest dia solament ser√† q√ľesti√≥ d’inscriure-us i participar. Si no teniu les coses clares podeu mantenir-vos una mica allunyats dels altres i fins i tot podeu optar per sortir en segona fila quan donin la xiuletada de sortida.

Navegar a vela per entretenir-se

Els velers tenen molta m√†gia perqu√® amb ells pots anar per on ning√ļ pot anar. Sense un veler ens √©s impossible despla√ßar-nos pel mar i portar una vida normal damunt i dins de l’embarcaci√≥. Tot el que ocorri dins ho podem convertir en diversi√≥ perqu√® estan dissenyats per imitar a les cases. I aix√≠, poder menjar, dormir, asseure’s o endre√ßar-se podent portar de casa qualsevol luxe o entreteniment per utilitzar-ho tranquil¬∑lament. Mentrestant no sigui un billar tot joc anir√† b√©.

En la coberta; que √©s la part externa del vaixell on trepitgem; podem fer jocs amb altres persones, encara que estarem limitats per la forma de la coberta. I el que podem fer √©s utilitzar el¬†tang√≥ posat a noranta graus (90¬ļ) per saltar al mar amb una entenimentada com si es tract√©s d’una¬†tirolina.

Es pot aprendre molt sense anar a classes perqu√® podem utilitzar un veler que tinguem disponible a partir d’algun contacte, per anar fent sortides gastron√≤miques prop d’on tinguem amarrat el veler sol per passar una bona estona. I sense voler, anem a haver de repetir totes les maniobres una vegada i una altra.

Com funciona un veler?

La part d’a dalt dels velers imita als ocells. Per aix√≤ els humans hem aconseguit volar. I la part de sota els velers imita als peixos. Per aix√≤ hem aconseguit anar d’un lloc a un altre amb submarins.

El que ocorre amb els velers és que utilitzen les dinàmiques naturals de dos animals alhora.

Per entendre com funcionen les veles en un veler cal entendre per què volen els avions. I para això cal conèixer perquè volen els ocells.

Els ocells tenen unes ales que baten i els permeten anar cap a endavant. Una vegada aconsegueixen velocitat això els produeix un aire que mourà les seves plomes. Aquest aire es diu vent aparent i ho anirem veient a poc a poc en aquesta web, ja que algun dia ho necessitarem per veure com naveguen algunes embarcacions de vela com els Windsurfs. Que són bastant especials.

Una vegada un ocell t√© aquest¬†ventet, les ales creen per si soles una depressi√≥ o baixa pressi√≥ atmosf√®rica damunt de les seves ales. Exactament en la seva part convexa. En aquest cas √©s la seva part d’a dalt. I ho fan perqu√® el vent ha de rec√≥rrer m√©s superf√≠cie per arribar al final de les ales. √Čs a dir, si dues part√≠cules entren per l’ala al mateix temps i surten al mateix temps, alguna haur√† d’anar m√©s r√†pid per no arribar tard. En aquest cas ser√† la que hagi de rec√≥rrer m√©s cam√≠. Si som dos amics i un ha d’arribar a casa amb bici i un altre amb moto, el de la bici haur√† d’anar molt r√†pid per arribar igual que el col¬∑lega. Amb l’aire i el mar ocorre el mateix.

Ok, fins a aqu√≠ sabem que hi ha part√≠cules de l’aire i del mar que surten i arriben igual. Per√≤ el que passa al mig √©s el que fa que els velers siguin velers i puguin anar d’un lloc a un altre pel mar. I ull, perqu√® els avions tamb√©.

Al moment en el qual el vent de la part d’a dalt de l’ala d’un ocell o un avi√≥ va m√©s r√†pid que la d’a baix, aix√≤ crear√† una baixa pressi√≥; o una succi√≥ molt gran; cap amunt de l’ala de l’avi√≥, de l’ocell i del veler. Per√≤‚Ķ ara que comencem a entendre-ho, podem tenir el primer dubte. Si aix√≤ tira cap amunt un ocell, entenc que voli. Si aix√≤ estira cap amunt l’ala d’un avi√≥, entenc que enlairament. Per√≤ si ocorre darrere de la vela d’un veler‚Ķ Per qu√® no va de costat? Doncs perqu√® hi ha alguna cosa que l’hi impedeix. I aix√≤ √©s l’orsa o la¬†quilla. Aquests ap√®ndixs que estan sota els velers, i que no es veuen, impedeixen que els velers vagin de costat i, a poc a poc, els mouran cap a endavant.

Para qu√® serveix la¬†quilla¬†d’un veler?

Les quilles i les orses dels vaixells a vela impedeixen que el veler es desplaci de costat i ho frena perquè vagi cap a endavant.

Para qu√® serveix el tim√≥ d’un veler?

El tim√≥ d’un veler serveix per maniobrar. Dirigeix el vaixell cap a on nosaltres vulguem. I segons el que acabem de llegir, la part del tim√≥ que est√† submergida en l’aigua; que √©s la pala; ajudar√† a l’orsa o¬†quilla¬†al fet que tot el vaixell sencer no es vagi de costat.

Quin és la diferència entre una quilla i una orsa?

L’orsa √©s gran, profunda i est√† enmig de l’embarcaci√≥. Mentre que la¬†quilla¬†√©s m√©s curta i recorre el veler de proa (davant) a popa (darrere). Les¬†quilles¬†les veurem molts en els pots que estan encallats (damunt de la platja, per exemple). Podrem veure-les perqu√® poden ser de fusta i d’uns 40 cent√≠metres de profunditat.
Les orses les podrem veure des de lluny en els¬†llocs per a varar (lloc per a encallar embarcacions mar√≠times) al moment en el qual un veler estigui reposant damunt d’una gran estructura met√†l¬∑lica cridada llit o llitera.

Com funciona l’orsa d’un veler?

Ho veurem en profunditat a una altra p√†gina, per√≤ aix√≠, en general i com a bestreta, la¬†quilladels vaixells o les orses imiten les aletes dels peixos. I el que feixos √©s separar l’aigua per llan√ßar-la amb for√ßa cap a enrere. Aix√≠ creant un impuls cap a enrere dels velers perqu√® aquests naveguin cap a endavant.
√Čs una propulsi√≥ posterior que proporciona una reacci√≥ davantera en manera d’acceleraci√≥.

Com és que es pot anar a qualsevol costat navegant a vela?

A manera de conclusi√≥: Es pot anar a qualsevol costat navegant a vela perqu√® els patrons dels velers canviem les veles de posici√≥, per modificar la succi√≥ que creen les veles en la seva part posterior. Com el doll d’una moto aqu√†tica, si variem el doll de costat canviarem de rumb. El mateix ocorre amb les veles. Si les anem canviant, o¬†trimant, la succi√≥ o baixa pressi√≥ que tenim darrere de les veles anir√† canviant de posici√≥. Aix√≤ far√† que canviem de rumb.

Per què navega un vaixell?

En resum: Com hem vist, un veler navega perqu√® les veles creen darrere d’elles una succi√≥ que ho arrossega de costat. L’orsa impedeix que vagi de costat i ho llan√ßa cap a endavant. La pala del tim√≥ ho obliga a canviar de rumb i nosaltres¬†trimamos¬†les veles per ajustar els rumbs al mil¬∑l√≠metre i augmentar la velocitat.

¬ŅTens dubtes? Anima’t a sortir-ne i deix un comentari! Anem cap a la saviesa n√†utica junts! ūüėÄ