Arboladura de un clásico. Partes de la vela en una embarcación a vela y así poder trimarla
Parts d'una vela a un veler
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Amb la seg√ľent explicaci√≥, que donar√† voltes de la forma m√©s clara possible a les parts d’una vela en un veler, tractar√© que entengueu cadascuna de les parts que la componen per poder modificar-la al nostre antull. Aix√≠ podrem saber una mica m√©s sobre els l√≠mits de les veles i poder donar-los bastant canya, encara que tamb√© aprendrem a cuidar-les de la millor manera possible per a qu√® ens durin m√©s.

Aprendrem vocabulari n√†utic de forma transversal que ens servir√† per anar assimilant termes sense haver d’estudiar-los o memoritzar-los. √Čs com crec que hem d’aprendre a navegar. Sense haver d’estudiar i tractant d’entendre per a qu√® serveix cada cosa a mesura que vagi sortint de forma natural.

La nomenclatura bàsica que anem a veure estarà relacionada amb el tema que tractem i si veig que ens desviem massa tractaré de deixar els aspectes que han de desenvolupar-se per a una altra entrada posterior. Així no farem cap acumulació al brut de conceptes nàutics que solament aconseguirien que acabéssim marejats.

En primer lloc, anem a veure alguna cosa una mica teòric del tipus definició de vela en un veler i després ja entrarem a drap amb el nostre.

Què és una vela?

El concepte de vela en un vaixell podria ser aquest: Una vela en un veler √©s una eina amb la qual podrem dominar un element. D’una banda, √©s una eina perqu√® l’hem creat per utilitzar-la per a altres coses deixant de costat les mans i, per una altra, serveix per dominar un tipus d’energia com el vent per anar per sobre de l’aigua del mar.

Una definici√≥ de vela m√©s cl√†ssica podria ser com aquella tela que es troba penjada dels mastelers de forma quadrada o triangular que recull o utilitza el vent per crear un efecte d’absorci√≥ i estirar tota l’embarcaci√≥ all√† on el tim√≥ la dirigeixi.

Com veiem, √©s un sistema complex en el qual quan tractem d’explicar alguna cosa tan senzill com un tros de tela, no veiem obligats a anar-nos per les branques i parlar de depressions, mastelers, timons, etc.

El que t√© de bo anar donant petites o diverses explicacions i molts exemples, com m’agrada ensenyar a mi, √©s que no fa falta aprendre amb definicions si no amb conceptes.

El que m’importa que quedi clar √©s que el motor d’un veler s√≥n les veles. Val, tenen motor de propulsi√≥ mec√†nica amb gasoil que‚Ķ per√≤ el que √©s important saber √©s que el m√©s important que no hauria de fallar en alta mar s√≥n les veles. Els motors sempre poden fallar. Per√≤ les veles s√≥n el salvavides real que ens portaran de port a port de forma segura.

Para què serveixen les veles dels vaixells?

Les veles dels vaixells serveixen per ajudar-nos a dirigir el vaixell cap a on vulguem, és a dir, que segons la posició en les quals les posem, ajudaran al timó a canviar de rumb. També són el motor del veler perquè ho faran arrencar i desplaçar-se pel mar.

Quins s√≥n les parts d’una vela en un vaixell?

Parts rígides

Les veles tenen tres parts dures que es diuen punys. Es troben en cada cantonada i serveixen perquè uns caps es lliguin a elles i les estirin.

Consell: quan naveguis o conversis sobre nàutica no parlis de cordes sinó de caps.

Els forats pels quals els caps van a passar es diuen¬†ollaos. S√≥n grans perforacions de gaireb√© dos cent√≠metres compostes per metall antioxidant. El mar √©s molt corrosiu i pot atacar, menjar-se, oxidar i eliminar de la fa√ß de la terra qualsevol metall que s’oxidi en pocs mesos. Si aix√≤ ocorregu√©s en el nostre veler ens quedar√≠em sense ell. Per aix√≤, no compris mai gens que no sigui¬†inox¬†(inoxidable). Ho sabr√†s perqu√® portar√† incrustat en el metall la paraula¬†inox.

Què és el puny de drissa

El puny de¬†drissa¬†es troba en la part superior de la vela, la que est√† m√©s amunt i allunyada de nosaltres. Serveix per suportar una de les majors tensions de la vela. Per aix√≤ sempre ho veur√†s molt b√© teixit, amb diverses capes, amb moltes costures gruixudes i en diferents posicions o adreces. Sobretot longitudinals i paral¬∑leles a l’esfor√ß. Aix√≠ aguantar√† molts moviments relacionats amb les vibracions que es produeixen en un vaixell. Pensem que tot est√† en constant moviment: vent, ones i persones caminant i corrent per damunt.

Sabies que‚Ķ les vibracions frenen. Sempre que naveguis tracta de moure’t el menys possible. Sobretot, en vela lleugera. Els tremolors es transmeten a les veles i a l’aigua produint remolins. Tant remolins de vent com en l’aigua.

Què és el puny de amura

El puny de amura és el que està en la part més avançada de la vela. En la part més a proa (davant). Però abans cal saber què és una amura en un vaixell.

La¬†amura¬†d’un vaixell √©s la posici√≥ que porta respecte al vent. Aquesta frase aquesta aix√≠, que √©s la correcta, sona una mica a extraterrestre, aix√≠ que anem a veure una altra definici√≥. Que a mi m’agrada molt explicar amb molts exemples perqu√® no h√†giu de covar o memoritzar.
La¬†amura¬†√©s el rumb que portem. √Čs el nom que li posem al rumb. Per exemple, si alg√ļ ens pregunta qu√®¬†amura¬†portem nosaltres haurem de triar una resposta de cinc possibles.

Pregunta: Què amura portem?

  • Resposta n¬ļ 1: Nostra¬†amura¬†√©s cenyida.
  • Resposta n¬ļ 2: Nostra¬†amura¬†√©s¬†descuartelar.
  • Resposta n¬ļ 3: Nostra¬†amura¬†√©s trav√©s.
  • Resposta n¬ļ 4: Nostra¬†amura¬†√©s llarg.
  • Resposta n¬ļ 5: Nostra¬†amura¬†√©s¬†empopada.

Sabent això, el puny de amura és el que unirà la vela amb el veler. Pot fer-ho en diferents posicions del vaixell perquè, pensem bé, que hi ha tants vaixells com a veles té un veler. Els hi ha clàssics de quatre pals (mastelers) amb dotzenes de veles. I cadascuna portarà diversos punys. En alguns casos tres i en altres quatre ja que algunes veles són triangulars i altres quadrades.

Llavors el puny de amura també aguantarà molta tensió, però sense tants moviments que el puny de drissa perquè estarà una mica més ferm en unir-se al veler amb un mosquetó.

Qu√® √©s el puny d’escota

L’√ļltim puny de tots; el tercer en el cas que ens ocupa, perqu√® m’imagino que voleu aprendre a navegar amb un veler d’un sol masteler; √©s el d’escota.

Est √©s el que d√≥na m√©s joc de tots perqu√® representa que √©s el m√©s important. Amb ell podrem jugar amb la tensi√≥ de la vela i com a conseq√ľ√®ncia amb la seva forma. Si variem la seva forma canviarem el corrent de vent. I si canviem el corrent de flux aerodin√†mic canviarem el lloc pel qual la vela ens estira. Per tant, canviarem de rumb.

El puny d’escota estar√† tamb√© extremadament refor√ßat i foradat per un¬†ollao¬†inox. I subjecte per l’escota. Depenent d’on estigui la vela en quin veler, el cap que governa el puny d’escota tindr√† un altre nom. Per exemple, si tractem de¬†trimar¬†(deformar o donar forma) la vela anomenada¬†foque, el cap que governi el puny d’escota ser√† una escota. Per√≤ si treballem sobre la major, ho far√† un cap anomenat “pajar√≠n”. I l’escota de la major governar√† la botavara.

L’important ara √©s saber que el puny d’escota √©s el que es troba el m√©s a popa (darrere) possible o que √©s el que √©s governat per l’escota. Aix√≠, podem establir una relaci√≥ entre el nom dels tres punys i la seva funci√≥:

  • Puny de¬†drissa: ho tiba cap amunt el cap anomenat¬†drissa.
  • Puny de¬†amura: ho tiba cap a endavant el¬†herratje¬†subjecte a la coberta.
  • Puny d’escota: ho tiba cap a enrere o de costat el cap anomenat escota.

Parts toves

Les principals parts d’una vela que hem de con√®ixer s√≥n tres: gr√†til,¬†baluma¬†i¬†pujamen. S√≥n tres parts toves dissenyades per poder ser modificades per nosaltres i aix√≠ poder augmentar la velocitat en cada rumb.

Què és el gràtil

El gràtil és la part de la vela que es troba més a proa (davant). Com a gran zona més avançada que es troba entre els punys de drissa i de amura, té molta importància la seva tensió. Perquè serà la que doni la benvinguda al vent quan arribi al nostre veler. El vent el que necessitarà és alguna cosa tibant que ho divideixi en dos i ho sàpiga dirigir bé. Si el gràtil ho tenim una mica tou el que ocorrerà és que el vent ho mourà de costat a costat com si fos una bandera provocant turbulències. I les turbulències frenen.

√Čs un error molt com√ļ t√≠pic de principiants o de navegants que no han donat el salt a les regates. Perqu√® la competici√≥; com tots els esports; √©s el que et fa anar al mil¬∑l√≠metre en tot per millorar.

Llavors el gr√†tilha d’anar bastant tibant. Ser√† la part davantera de la vela que mirar√† al vent totalment de front quan naveguem en rumbs que no siguin¬†portants¬†(a favor del vent). En tots els rumbs en els quals naveguem amb una certa tend√®ncia d’anar cap al vent, el gr√†til estar√†¬†emproat (mirant al vent) a gaireb√© zero graus.

Com acabem d’esmentar, el vent haur√† de dividir-se en dos. Perqu√® aqu√≠ radica un dels secrets de la navegaci√≥ a vela. Per cada costat de la vela circularan part√≠cules que haur√† d’entrar i sortir al mateix temps. Aquesta din√†mica de fluids est√† lligada a l’aerodin√†mica. I el que ocorre √©s que les part√≠cules que circulin per la part convexa de la vela es veuran obligades a anar m√©s r√†pid i aix√≤ crear√† una baixa pressi√≥ en forma de succi√≥.

Què és la baluma

La¬†baluma¬†√©s la part de la vela m√©s endarrerida (a popa) entre els punys de¬†drissa¬†i escota. √Čs per on surt el vent o les part√≠cules famoses de les quals hem parlat. Aquesta part √©s important perqu√® si no porta gens de tensi√≥ es convertir√† en una bandera que es mou o oneja. Si oneja crear√† turbul√®ncies que ens van a frenar. Per tant, la¬†baluma¬†no ha de tremolar.

Què fer si la baluma vibra i no para de tremolar:

  • Si ho fa √©s que la vela √©s vella i ha de canviar-se. Amb el temps es va a¬†desfer i els¬†filets frenen.
  • No est√† tibant el cap que porta dins. En les veles grans hi ha un¬†cabito¬†en forma d’√†nima que tiba la¬†baluma¬†a voluntat. Solament cal presentar-ho sense tibar-ho a mort o deixar-ho 100 % solt.
  • El puny d’escota necessita m√©s tensi√≥.

Encara que dep√®n de la¬†amura, l’escota o el carro d’escota han d’actuar per proporcionar a la¬†baluma¬†una lleugera tensi√≥ perqu√® deixi de vibrar. Aquesta √©s una refer√®ncia bastant bona a l’hora de saber com cal deixar que el vent surti de nostra vela.

Recorda: Si la¬†baluma¬†vibra creguis turbul√®ncies que trenquen l’aerodin√†mica i a m√©s fan vibrar tot el veler. En conjunt, el vaixell es frena.

Si aquesta part t√© poca tensi√≥ far√† corba. Si la corba est√† a dalt significa que tenim la vela oberta a dalt. Si la corba est√† al mig significa que tenim la¬†baluma¬†massa solta i cal ca√ßar (tibar) l’escota. Si tenim la corba sota significa que l’escota est√† solta, directament.

Encara que desenvolupar√© aquest apartat en el¬†trimat (ajust) de les veles, anir√© escalfant les vostres neurones mar√≠times a poc a poc per mantenir-vos al dia. A manera de resum b√†sic, les conseq√ľ√®ncies de tenir la¬†baluma¬†oberta o tancada en la seva part superior s√≥n les seg√ľents:

Navegar amb la baluma oberta

Com es diu en l’argot n√†utic, la vela descarregar√†. √Čs a dir, que deixem escapar intencionadament una oportunitat. Una ocasi√≥ per agafar m√©s vent que no ens interessa perqu√® ja tenim massa. Llavors les¬†balumes molt doblegades, soltes o obertes en la seva part superior s√≥n perqu√® hi ha molt vent i el vaixell ens escora massa. En altres paraules, anem de cul.

Navegar amb la baluma tancada

La vela no descarregar√†. √Čs m√©s, estar√† tan tibant que crear√† un remol√≠ en la seva cara anterior o c√≤ncava que far√† que perdem velocitat.

Què és el pujamen

El¬†pujamen¬†√©s la zona de la vela que es troba entre els punys¬†amura¬†i escota. √Čs la part baixa de la vela. O la que frega amb la coberta en el tipus de veles que estem pensat. Normalment aquesta √©s la gran oblidada i no hauria de ser-ho perqu√® t√© el seu truc. Amb ella podem jugar amb la pot√®ncia de la vela. √Čs a dir, que ens ajudar√† en moments en els quals necessitem una empenta.

Si ens trobem sortint de nostre amarri (aparcament del moll) o baixant per la¬†poltona (rampa del¬†pantal√† al mar) i no hi ha vent; solament hi ha vent fora dels dics i per on sortim est√† massa¬†desventat; podrem deixar anar el¬†pujamen. Aix√≤ retindr√† el poc aire o vent aparent (creat per nosaltres) en moure’ns despr√©s d’emp√®nyer-nos de terra i podrem navegar. √Čs a dir, donarem tanta corba a la vela la que les part√≠cules trigaran molt a entrar, rec√≥rrer la vela i sortir. I aix√≤ ens ajudar√† a avan√ßar i sortir a aig√ľes obertes.

Com trimar el pujamen

Portar el pujamen del veler solt o amb potència també ens ajudarà a passar les ones grans.

Si un dia ens¬†trobem navegant amb ones grans que ens costa passar-les, podem llevar una mica de tensi√≥ al puny d’escota i el¬†pujamen¬†de bombar√†. Aix√≤ far√† que pugem millor les ones perqu√® en la part inferior de les ones hi ha menys vent que en la superior. Perqu√® pensem, que com m√©s a dalt m√©s vent. A 30 cm de la superf√≠cie del mar hi ha menys vent que a 15 metres.¬†Ok, no sempre √©s aix√≠, per√≤ √©s una molt bona teoria i metodologia general a tenir en compte i executar els dies d’entrenament o regata amb ones molt altes.

Què són els sabres?

El sabres s√≥n petites planxes rectangulars de diversos materials com el pl√†stic. Tenen una forma peculiar ja que s√≥n molt llargs, d’un metre aproximadament. Encara que varien segons la grand√†ria de la vela. I recordem que cada vaixell porta la seva grand√†ria de veles. Gaireb√© gaireb√© a mesura. Per tant hi ha una enorme quantitat de sabres pel m√≥n.

Per exemple, podem pensar que els sabres de vela lleugera fan uns 50 cm i els de un creuer de 20 peus doncs un metre. I així tenim una referència, que és el que volem. Anar aprenent pas a pas.

Quina relació tenen els sabres amb la baluma

Us acordeu que hem dit¬†que¬†la¬†baluma¬†no ha de flamejar (vibrar)? √Čs aqu√≠ on¬†estar√† la import√†ncia dels sabres. A causa que la¬†baluma √©s molt gran; i en alguns casos no √©s una l√≠nia recta de puny a puny, sin√≥ que √©s una l√≠nia corba com ocorre en els iots de la Copa Am√®rica de vela d’algunes edicions; que es posi a flamejar a la m√≠nima √©s molt f√†cil. I aix√≤ est√† prohibit per q√ľestions aerodin√†miques. Llavors aquestes¬†bares¬†d’uns 2 cm d’ample per 1,5 m de llarg aniran horitzontalment a l’interior de la vela, o cosides al costat amb una funda lateral en la pr√≤pia vela,¬†per a evitar¬†que la¬†baluma¬†rigui (tremoli).

Aix√≠ que si no volem veure la¬†baluma¬†riure (tremolar) haurem de posar sabres i donar-ho una mica de tensi√≥ sense obrir-la massa en la part d’a dalt.

Què és un rínxol?

Parar i un fer rínxol emproats quan estàvem navegant a tota vela significa que tenim inconvenients.

Un r√≠nxol √©s un escur√ßament de la superf√≠cie b√®l¬∑lica. √Čs un plegat manual o autom√†tic si tenesme un¬†enrollador¬†dins de la botavara per fer petita una vela. √Čs com tallar-la amb tisores. √Čs a dir, que les veles tenen diverses l√≠nies de forats distribu√Įts de forma horitzontal en cada vela perqu√® puguem passar per ella un cap i lligar-les pel¬†pujamen.

En el cas de les majors (vela major) aniran lligades en la botavara. Si tenim un¬†enrollador¬†dins de la botavara premerem un bot√≥ fins que la vela sigui tan petita; o una cambra petita; i el vaixell deixi d’escorar i tornem a anar c√≤modes i r√†pids.

Quan fer un rínxol

√Čs una forma de fer petita o reduir les v√©s-les perqu√® hi ha tant vent que no podem navegar amb fiabilitat. Si els velers escoren (es¬†posen de cant√≥ o tomben) massa, perden tota la velocitat i, a m√©s a m√©s, la navegaci√≥ es torna inc√≤moda perqu√® no tenim per qu√® estar en una regata.

Podems estar navegant amb molt vent en un dia de passeig o d’entrenament. Fins i tot ens pot sorprendre un temporal en un dia de p√≠cnic estiuenc.

El cap que va subjectar la vela lligada pot ser qualsevol cap, encara que normalment se sol utilitzar un de finit i elàstic. Perquè agarra més i millor tota la superfície rugosa de la vela que no tenim per què haver plegat bé en una situació incòmoda en la qual pot estar movent-se tot de manera incòmoda.

Com fer un rínxol

Els rínxols en les veles es fan perquè anem passats (amb poc control).

Anem a veure com podem fer un si pensem en la vela major d’un creuer corrent.

En primer lloc, anem a¬†emproar-nos. Si desitgem escorar menys haurem d’arriar una mica les v√©s-les fins que la l√≠nia de¬†ollaos¬†petits horitzontals estigui prop de la botavara (barra horitzontal perpendicular al masteler). Llavors una persona es posar√† a proa de la major i un altre a popa tractant de no caure perqu√® representa que fa molt vent i, per tant, moltes ones. √Čs a dir que un estar√† en el puny de¬†amura¬†i un altre en el puny d’escota.

A poc a poc un tercer anirà arriant (baixant) la major lentament fins que les dues persones puguin passar un capet elàstic pels ollaos. Ho faran de proa a popa a la vela ja plegada de costat a costat en la botavara. Quan tot estigui lligat i ben lligat, el timoner podrà posar un rumb i seguir amb la marxa.