Foto de dos Dragones. Dónde está barlovento en un velero en medio del mar.
On està sobrevent a un veler
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Imagina’t que est√†s a un port o a un passeig mar√≠tim passejant tranquil¬∑lament. Aixeques la mirada i enfora veus molts velers. El que veur√†s √©s que cadascun t√© una adre√ßa diferent. I cadascun pot portar una vela diferent. En aquests moments si alg√ļ et pregunta on est√† sobrevent en aquests vaixells… qu√® li diries? √Čs una mica complicat perqu√® √©s relatiu. La resposta podria ser que cada veler t√© el seu propi sobrevent.

I si estem damunt de la coberta? Cada tant hem de moure’ns i canviar de rumb. En aquest cas tamb√© dependr√† del rumb que portem. Per√≤ en general, ser√† des d’on ens arribi el vent. Aix√≠ que anem a aclarir tots els dubtes i aix√≠… Gaudirem m√©s de la navegaci√≥ a vela! ūüėÄ

Què és sobrevent?

La definici√≥ de sobrevent √©s la seg√ľent: Sobrevent √©s la zona del nostre veler per la qual entra el vent.

√Čs tota la zona sencera al 100 % de la nostra embarcaci√≥ per la qual el vent ens copeja. √Čs molt important detectar-la perqu√® la utilitzarem per navegar. Amb ella sabrem per on ens ve el vent quan estiguem enmig del mar, per despr√©s posar les veles en una posici√≥¬†detrminada¬†per comen√ßar a navegar i anar guanyat velocitat a poc a poc.

Aquesta zona tamb√© pot ser un punt concret. L’important √©s saber que sobrevent no √©s un lloc fix i imm√≤bil si no que dependr√† d’alguna refer√®ncia. D’aix√≤ que el concepte de sobrevent crea tanta confusi√≥ entre els quals desitgen comen√ßar a navegar a vela. Ja que sempre buscaran el lloc exacte, per√≤ el que ocorrer√† √©s que dependr√† d’alguna refer√®ncia.

Però alerta, que no condeixi el pànic, perquè tractarem de veure cadascuna de les referències.

El significat de sobrevent que¬†expressa un punt real i f√≠sic tamb√© pot ser alguna cosa que no estigui dins del nostre vaixell. Per exemple, imaginem-nos que estem navegant i alg√ļ ens diu que ha vist un dof√≠ per sobrevent. Haurem de mirar a un costat de la nostra embarcaci√≥? Doncs pot ser que no. El dof√≠ pot estar sortint a respirar a una milla (1.8 km aprox.) per¬†sobrevent. Si surt a 1.8 km √©s un punt molt lluny√†. Per√≤ continuar√† sent¬†barlo¬†solament perqu√® √©s d’on ve el vent i el punt ser√† una zona molt gran i molt allunyada de nosaltres.

Consell: SObrevent pot estar a prop, lluny, dins o fora de la nostra embarcació.

Tamb√© podem¬†sentir que alg√ļ digui alguna cosa aix√≠ com “a mesura que guanyava sobrevent estava m√©s animat i segur que acabaria guanyant”.

Aquesta situaci√≥ bastant corrent al m√≥n de les regates; que pot ser que ens interessi i pot ser que no, encara que l’objectiu d’aquesta web √©s que no parem d’aprendre; fa refer√®ncia al fet que un veler s’allunyava d’un altre cap al lloc d’on venia el vent. Per tant, aquest lloc no √©s clar per a ning√ļ. Tampoc tenim refer√®ncia alguna per situar aquesta batalla per la qual han passat aquests dos vaixells. L’√ļnica cosa que haurem de saber √©s que segons la direcci√≥ del vent, un estava m√©s prop d’on ve i un altre m√©s lluny d’on ve. Per aix√≤, abans de sortir a la mar cal saber qu√® √©s sobrevent i com podem¬†trobar sobrevent abans de sortir a navegar.

Què significa sobrevent?

Sobrevent √©s un terme que ve del llat√≠ i significa per “damunt del vent”.

Llavors el que cal imaginar-nos √©s que hi ha un damunt i un sota entesos com un a prop i un lluny. Si d’un punt A ve el vent i cap a un punt B es va el vent, llavors sobrevent ser√† all√≤ que estigui m√©s prop del punt A segons una refer√®ncia. Si nosaltres estem enmig dels punts A i B, just en la meitat, sobrevent ser√† la zona que va des de la nostra meitat de l’embarcaci√≥ cap al punt A. Amb tend√®ncia, fins i tot, a l’infinit.

Per aix√≤, sempre que alg√ļ ens parli de sobrevent hem de mirar, en primer lloc, d’on ve el vent. Despr√©s, en segon lloc, hem de mirar alguna cosa que estigui m√©s enll√† de nosaltres en contra del vent.

Com trobar sobrevent?

Com trobar sobrevent fora del nostre vaixell

En aquest cas podem tractar de mirar de cara al vent. Quan notem que ens d√≥na en les dues orelles de forma igual, que fa que ens quedem sords per igual, all√≠ ser√† d’on ve el vent. Per aix√≤, insisteixo, de nosaltres a l’origen del vent ser√†¬†barlo.

Com identificar sobrevent dins de la nostra embarcació

Per a focalitzar sobrevent al nostre vaixell tindrem que veure com estan les veles que tenim posades. Si estem veient un altre veler, tindrem que veure com les porta. Si fa vent, les veles estaran inflades. Llavors, des de la part c√≤ncava o part que rep l’impacte del vent, ser√† sobrevent. I tot el que hi hagi des de la part corba de les veles cap a l’origen del vent ser√† sobrevent. Si ens adonem, ara veiem que el nostre veler t√© la meitat imagin√†ria en sobrevent. Ja sigui un lateral… la part posterior…

Consell: La nostra embarcaci√≥ sempre¬†tindr√† una part en sobrevent. D’all√† a l’infinit tamb√© ser√†¬†barlo.

On està sobrevent segons el rumb en el qual naveguem

Si ja entens la definici√≥ de sobrevent i tamb√© el concepte de sobrevent pot ser que no et faci mancada seguir llegint. Per√≤ si encara aix√≠ desitges saber m√©s coses sobre el tema o consolidar m√©s coneixements, doncs per aix√≤ estic. Per a ajudar-te. Aix√≠ que anem a veure altres casos en els quals alg√ļ ens pot parlar de¬†barlo¬†i nosaltres hem d’entendre-l.

Una embarcaci√≥ de propulsi√≥ a vela, pot navegar en diferents rumbs. Aquests rumbs s√≥n cenyida,¬†descuartelar, trav√©s, llarg i¬†empopada. No t’estressis perqu√® si no saps qu√® s√≥n, ja els¬†desenvoluparem i explicarem. El que ens interessa saber ara √©s on estar√†¬†sobrevent en cadascun d’ells.

Quan naveguem a gaireb√© 45¬ļ en direcci√≥ al vent; sempre amb una cenyida anirem en contra; i alg√ļ ens digui que hem de fer algun treball a sobrevent, s’estar√† referint al costat dret o esquerre del vaixell. En concret al costat en el qual arribi el vent.

Doncs aix√≠ amb tots els rumbs. I en popa, que √©s un rumb en el qual el vent ens arriba per darrere,¬†barlo¬†ser√† la part posterior del veler fins a les veles. Com hem dit abans, fins a la part c√≤ncava o plena d’aire.

Amb el temps anirem veient les diferents posicions de les veles i fins a on podem arribar per a modificar-les correctament i amb eficiència, per aconseguir una velocitat punta superior a la qual estem acostumats.

Ara com ara esper que hagis ent√®s on queda sobrevent i com trobar sobrevent en una embarcaci√≥ de vela. Si tens algun dubte escriu als comentaris i t’ajudar√© encantat. ¬°Fins aviat! ūüôā