Aprender a navegar a vela para saber de dónde viene el viento
Com saber d'on ve el vent
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Un dels problemes pels quals solen passar tots els monitors de vela en els seus primers dies, √©s aquell que est√† relacionat amb un concepte b√†sic que cal saber abans de dur a terme l’esport de la vela. Tots els alumnes solen preguntar alguna cosa b√†sica al monitor de vela, per√≤ que per a ells els hi resulta elemental entendre. Fins i tot abans de comen√ßar de escoltar qualsevol tipus de teoria. Fins i tot molt abans de preparar un vaixell per comen√ßar a sortir al mar.

Introducci√≥: D’on ve el vent?

Des del moment en qu√® els alumnes, independentment de la seva edat, arriben a un club n√†utic per aprendre a navegar, el primer que faran √©s preguntar d’on ve el vent. √Čs un cosa que pot semblar b√†sica per√≤ el primer dia de classe te√≤ric √©s impossible comen√ßar-lo sense explicar-ho.

Aix√≠ que, jo crec que el primer dia de classe no cal utilitzar la pissarra. No cal matar-los a tots asseguts a les cadires i comen√ßar la classe. Cal aixecar-los a l’exterior a passejar a fer un volt. En el cas que vosaltres sigueu els alumnes, les mateixes persones que esteu llegint aix√≤, podeu demanar que us facin un volt per la zona perqu√® us sigui familiar. No solament veureu com √©s l’ambient en el qual vosaltres anireu a practicar aquest esport tan bonic, sin√≥ que veureu alguna cosa tan b√†sica, fonamental i tan important d’aprendre com el motor que us far√† avan√ßar: el vent.

Nosaltres, que sortirem a navegar, dependrem totalment del vent, per a lo bo i dolent. Si tenim algun problema estar√† relacionat amb el vent. Nosaltres no tindrem motor per a tornar a terra aix√≠ que la nostra gasolina i el nostre motor ser√† el vent. Per aix√≤ hem d’enten-dre’l. A m√©s a m√©s farem amics.

Abans de sortir a la mar

De la teva casa al veler

S√≠ estem molt verds amb el tema de la navegaci√≥ i no volem tenir problemes, el que hem de fer √©s tractar d’entendre d’on ve el vent abans de sortir al mar. Tot aix√≤ formar√† part d’una prevenci√≥ molt sana que ens servir√† per a poder muntar el nostre vaixell amb seguretat, sortir del port; la marina o el Club N√†utic; i endinsar-nos en aig√ľes obertes llestes per poder navegar amb seguretat. Aix√≠ que de cam√≠ al nostre veler el que hem de fer √©s comen√ßar a fixar-nos amb el que tenim al voltant nostre.

Moltes ciutats tenen banderes col¬∑locades en pals a la part superior dels edificis emblem√†tics. Aix√≤ ens pot donar la primera refer√®ncia per a saber d’on ve el vent. A m√©s a m√©s, seria un plus d’informaci√≥ treure el tel√®fon m√≤bil i mirar la bandera cap a quin costat de la br√ļixola del nostre m√≤bil est√† adre√ßada. √Čs a dir, cap a quin lloc apunta la bandera de l’edifici segons la nostra br√ļixola del¬†Smartphone. Si la bandera est√† enfocant cap al sud, despr√©s de mirar el nostre tel√®fon m√≤bil, significa que el vent ve del nord. Per tant, quan estiguem en aig√ľes obertes possiblement el vent vindr√† del nord. Recordem que dins els clubs i durant la sortida hi ha turbul√®ncies. En aquest cas, tindrem a veure si enmig de la mar tenim un punt de vista cap al nord totalment net; cap a un mar infinit; o tenim la nostra pr√≤pia ciutat. Aquesta ser√† la difer√®ncia entre tenir ones perqu√® v√©nen del mar obert, o tenir el mar pla perqu√® en el nord tenim la nostra pr√≤pia ciutat que no deixar√† que entrin ones.

√Čs a dir, mentre anem de cam√≠ al nostre veler o a les nostres classes de vela, haurem d’imaginar-nos que estem enmig del mar. Si d’on ve el vent hi ha infinit hi haur√† m√©s ones. Si des d’on ve el vent hi ha terra tindrem menys ones.

Banderes del club nàutic

Al moment en el qual arribem al nostre Club N√†utic el que hem de fer √©s fixar-nos en les banderes que hi sol haver-hi a la part de superior dels n√†utics. En general, solen tenir la bandera del propi club n√†utic i la bandera de l’estat. Com podreu veure, ambdues banderes onegen i flamejen cap a la mateixa direcci√≥. Aquesta direcci√≥ no indicar√† d’on ve si no cap a on va el vent.

Per a saber d’on ve el vent quan mirem a una bandera, hem de fixar-nos en el pal que la subjecta. El pal ser√† aquella part per la qual el vent entra. Aquesta part de la bandera ser√† la que indica d’on ve el vent. La part per la qual la vela oneja, ser√† a la part que no indica res. √Čs m√©s, les banderes solen trencar-se per aquesta part. Per la part que es mou m√©s i flameja que √©s per on se solen¬†deshilar.

Penells dels mastelers

Una vegada entram al Club N√†utic el que haurem de fer √©s fixar-nos en els velers que ens envolten. A partir d’aqu√≠ el que farem √©s aixecar la vista i mirar a la part superior dels mastelers. La majoria de velers tenen a la seva part superior, anomenada galeta, una¬†banderola que tamb√© √©s coneguda com a windex¬†(penell en angl√®s). Per a saber d’on ve el vent¬† no hem de mirar un sol penell. El que hem de fer √©s fixar-nos en la majoria dels penells. Dins dels club n√†utics hi ha moltes turbul√®ncies per aix√≤ el que haurem de fer √©s treure un barem general del que indiquen la majoria dels¬†windex. Per√≤, encara que sembli mentida, mirar els penells dels velers ja ens anir√† indicant d’on pot venir el vent a l’hora que tinguem de fer maniobres per a sortir Club N√†utic. Perqu√® si ens fixem, els penells estan situats a molta altura. La qual cosa coincideix amb la part superior dels espigons que cobreixen el Club N√†utic. Per tant, aquest vent √©s molt semblat al vent real que fa fora.

Fum de les cases i fàbriques

Depenent de l’√®poca de l’any en la qual ens trobem, podrem veure molts senyals de fum que indicaran d’on ve el vent. Encara que tamb√© dep√®n d’on visquem, els senyals de fum sempre mantindran la mateixa direcci√≥ que una bandera. La part per la qual el fum comen√ßar√† a ascendir ser√† la que marqui d’on ve el vent. I la part per la qual el fum comen√ßa a fer-se m√©s gruixut i m√©s difuminat ser√° la part per la qu√® el vent s’allunya.

L’anem√≤metre del n√†utic

Hi ha clubs n√†utics que a la seva part superior t√©nen anem√≤metres. Si tens sort i el teu club n√†utic √©s un d’aquests, el que has de fer √©s acostumar-te a la din√†mica que porten els¬†regatistasprofessionals. Que √©s arribar al Club N√†utic al mat√≠ i el primer que fan √©s mirar l’anem√≤metre. Els anem√≤metres estan formats per diferents agulles per√≤ √ļltimament estan substituint els antics per digitals. Aix√≠ que directament pots mirar algun valor que acabi per¬†KN, qu√® significa nus o¬†knots¬†en angl√®s, per asaber la intensitat del vent i, all√† mateix, hi haur√† alguna agulla en constant moviment que indicar√† d’on ve el vent.

Amb aix√≤, l’anem√≤metre del lloc de sortida, podr√†s comen√ßar a pensar en la teva sortida de√Īl club. En el cas que surtis d’una marina o un port aix√≤ t’anir√† de meravelles. Perqu√® podr√†s calcular per quin costat has de sortir sense portar rumbs¬†en zigazaga. Si ets un vaixell gran sortir√†s a motor, per√≤ si ets un vela lleugera haur√†s de fer¬†virades pel costat que menys molestis o pel qualm√©s r√†pid puguis sortir. Sempre per la dreta.

Durant la sortida del port, marina o club nàutic

Fa molts anys, a l’hora de sortir d’un club n√†utic, d’una marina o d’un port, la Gu√†rdia Civil estava atenta i preparada per posar-te una multa en el cas que port√†ssis un rumb diferent al¬†recte. Ells ho deien “rumbo zigzagueante”. I et queia una multa de mil dimonis. Des de llavors les coses han canviat molt per√≤ el que ha passat √©s que han posat radars de velocitat per a evitar que les¬†llanxes vagin massa r√†pid per dins dels ports. Aix√≠ que les velocitats per a sortir d’un port solen rondar entre els 4 i els 6¬†kn¬†(nusos).

Alerta: En aquest cas estarem parlant de nusos de velocitat no de nusos de vent.

Aix√≠ que si no som v√©s-la lleugera el que hem de fer √©s evitar anar amb el motor massa r√†pid. En el cas que sortim a vela, independentment de si som un vaixell gran un vaixell petit, haurem d’aprofitar aquest moment per a mirar els penells dels velers i les banderes dels iots. Ja que els iots com m√©s grans, m√©s tindr√† la bandera penjada per popa.

Tip: Recordem que popa √©s la part de darrere d’un vaixell.

Sempre que puguem hem de sortir per la dreta. Això significa que hem de traçar una línia imaginària per la qual estiguem sortint del port, de la marina o del club i situar-nos a la part dreta. Sempre tractant de fer el nombre mínim de viradas possible.

Banderes en les creueres

Quan mirem les banderes dels mastelers dels velers hem de fixar-nos amb la difer√®ncia que hi ha entre cada bandera. Entre la situada en la part d’a dalt del vaixell, en el pal o masteler, ser√† la que indica el lloc en qu√® es troba el veler, respecte al rumb de la bandera que hi ha en la part de darrere del vaixell, que indica la nacionalitat del vaixell. D’on √©s el veler.

Com a curiositat podrem veure que aquestes dues banderes tenen una mica de difer√®ncia entre elles. La que est√† a dalt sempre estar√† una miqueta m√©s cap a un costat de la d’abaix. I aix√≤ es produeix perqu√® el vent, com m√©s a dalt, m√©s pot√®ncia sol tenir. I una direcci√≥ diferent tamb√©.

Vaixells que entren cap al seu pantalà

Els vaixells que entren hauran de¬†emproar-se (mirar al vent) per arriar (baixar) les veles. Ser√† un bon moment per a mirar cap a on dirigeixen la seva embarcaci√≥. Aquest ser√† el lloc des d’on ve el vent i que nosaltres haurem de tenir en compte a l’hora de sortir del port. Perqu√® ens tirar√† o acostar√† a llocs perillosos com a terra, molls o¬†pantalanes. Sempre sortint pel canal imaginari de la dreta, per√≤ mantenint un curs allunyat de les pedres per a tenir marge de maniobra.

Ja hem sortit a mar obert

Una vegada ens trobem en l’exterior de les instal¬∑lacions on tinguem amarrat el veler, podem fixar-nos en diversos objectius que ens xivaran la proced√®ncia del vent per despr√©s actuar en conseq√ľ√®ncia. D’aix√≤ dependr√† la posici√≥ que haurem d’adoptar amb el vaixell per a comen√ßar a pujar o issar les veles. Per√≤ aix√≤ ja √©s un altre tema que desenvoluparem en un altre¬†moment.

Direcció de les ones

El primer que notarem seran les ones. En general, sense entrar en els detalls, les ones vindran de la mateixa direcci√≥ de la qual ho fa el vent. √Čs m√©s, les ones tenen densitat, quant al seu color.

Si ens fixem b√© en el color que t√© l’aigua que ens envolta, pot ser que vegem taques o zones clares i altres m√©s fosques. Si veiem que les ones v√©nen d’una determinada direcci√≥ i aquesta zona √©s m√©s fosca que la que ens envolta, aquesta zona pot tenir una ratxa de vent. √Čs a dir, que el vent no t√© perqu√® ser perfectament homogeni en tot el mar que ens envolta.

TIP: Les zones fosques de mar poden indicar que ve molt vent de cop.

SABIES QUE… A les regates de Copa Am√®rica de fa uns anys, a dalt del tot del masteler hi havia un¬†regatista. S√≠, al capdamunt, movent-se de costat a costat mentre se subjectava al masteler. La seva missi√≥, a tants metres d’altura, era buscar i trobar zones d’alt vent perqu√® el seu vaixell guany√©s. Una de les coses que mirava era zones de mar fosc. Aquestes zones fosques podien ser c√ļmuls de vent que, en agitar la superf√≠cie del mar, ho tornaven fosc. Aix√≤ s√≠, el seg√ľent √©s que les ones comencin a trencar i a formar petites crestes d’escuma. Ones anomenades, segons el territori, “borregos”. Aix√≠ que amb el mar molt fosc amb molt vent poden apar√®ixer “borregos” blancs.

TIP: Els anyells són les escumes a les crestes de les ones.

Moviment dels n√ļvols

El quart s√≥n els n√ļvols. Aix√≠ en general i al bot, sense entrar en subtileses, els n√ļvols s’han de moure segons l’adre√ßa del vent arrossegades per ell. √Čs m√©s, molts¬†regatistas¬†abans de les seves proves el que fan √©s veure el color i la densitat d’elles. Fins i tot si s’estan desenvolupant en vertical en alguna part concreta del cel per a saber si el vent vindr√† d’all√† en els propers minuts. √Čs a dir, fan una previsi√≥ a¬†ull. Com m√©s s’avancin m√©s possibilitats tenen de guanyar la regata.

Si mirem al cel i veiem que hi ha n√ļvols a la nostra dreta i no hi ha en la nostra esquerra, pot ser que hi hagi vent on hi hagi n√ļvols. Per√≤ el que cal fer √©s mirar cap a on es mouen. D’on v√©nen ser√† d’on ve el vent.

Moviment de les banderes a terra

Des d’enmig del mar tenim una visi√≥ de 360 graus. Ser√† un bon moment per a mirar a terra i, en el cas de tenir banderes, mirar com flamegen per a veure d’on ve el vent. Pot haver-hi damunt dels clubs n√†utics,¬†√©s a dir, de les nostres pr√≤pies instal¬∑lacions o a la¬†bocana¬†(boca de sortida) del port. Aix√≤ ens servir√† en el cas que estiguin molt altes. Ja que onejaran per sobre del nostre recer. T√≠pica situaci√≥ que hi ha abans de sortir enmig del mar que serveix per a protegir les embarcacions que estan amarrades.

El penell d’adalt del teu masteler

El nostre penell o¬†windex¬†que podem tenir en la part superior del nostre veler ens indicar√† d’on ve el vent. En el cas que estiguem muntats damunt d’un vela lleugera, sempre podrem col¬∑locar un petit penell a la part superior de masteler o en la part frontal de la botavara.

Per exemple, en el cas que sortim amb un 420, alguns¬†regatistes¬†col¬∑loquen un penell a la part superior del pal o masteler, uns altres davant la botavara tamb√© en el pal i uns altres en la proa. Encara que en aquest √ļltim lloc pot ser que una gran ona ens la arrenqui d’arrel. Fins i tot quan fem un submar√≠. Aix√≤, que direm que √©s a una altra p√†gina, breument podem dir que consisteix submergir de forma accidental la proa a la mar de cop amb la seva conseq√ľent p√®rdua de velocitat instant√†nia o directament un bolcat del veler de vela lleugera. I pot ser que nosaltres anem darrere i tamb√© caiguem.

L’anem√≤metre del teu veler

Fes-te amb un anem√≤metre i solament haur√†s de mirar dins de la teva banyera (zona de maneig de l’embarcaci√≥) per veure quin vent fa, expressat en¬†kn¬†(nusos) i quina direci√≥ t√©. Amb aix√≤ sabr√†s quina posici√≥ haur√†s d’adoptar en aig√ľes obertes per pujar les veles.

Mercants fondejats en elmar

El tercer que podrem fer per a situar-nos √©s mirar si hi ha vaixells fondejats. √Čs a dir, si tenen tirada l’ancora. En aquest cas veurem la cadena que surt de les seves proes; o parts davanteres; cap a l’aigua. El tipus de vaixells fondejats que podem trobar-nos pot ser que sigui molt divers per√≤ tindran un denominador com√ļ: tots miraran a la mateixa adre√ßa. Tots enfocaran les seves parts davanteres o proes cap al vent.

Alerta, perqu√® quan desenvolupem els¬†fondejos, veurem que, si un veler, llanxa… embarcaci√≥ de propulsi√≥ mec√†nica… a vela…, t√© m√©s d’un fondeig, l’embarcaci√≥ no mirar√† al vent. Per√≤ aix√≤ √©s un altre tema d’una altra entrada.

Els mercants es mouen molt lentament. I aquest moviment al voltant de la cadena del fondejos es diu¬†borneig. I el borneig √©s lent perqu√® s√≥n bucs molt grans i pesats. Llavors el vent els afectar√† de forma lenta. I va molt b√© mirar-los perqu√® indicaran la direcci√≥ del vent de forma fiable en comparaci√≥ a tota la resta d’embarcacions fondejades.

El tacte del vent en la teva cara

El segon que notarem ser√† el propi vent en la nostra cara, que, tamb√© sense entrar en els detalls, podem dir al bot que d’on vingui ho notarem perqu√® no podrem mirar-ho amb els ulls oberts. Ens ploraran. Aix√≤ √©s molt general, i dep√®n de molts factors que abordarem d’un en un, per√≤ com a normal general i per aprendre a navegar a vela des de zero, ens anir√† molt b√©.

Conclusi√≥: Saber des d’on ens ve el vent

Si vols saber d’on ve el vent per aix√≠ poder navegar amb el teu veler, quan estiguis enmig d’un llac o del mar, has de mirar:

  1. Ones: D’on v√©nen.
  2. Tacte: Sent i mira el vent en els dos costats de la teva cara per igual.
  3. Mercants: Les altres embarcacions fondejades miren al vent.
  4. N√ļvols: Des d’on es desplacen.
  5. Penells: Afegeix un a dalt del teu masteler.

Si encara aix√≠ hi ha coses que no entens…¬†deixa el teu dubte en els comentaris. Ens veiem a la mar!