Com plegar les veles dels velers
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Per aprendre a doblegar les veles d’una embarcació marítima hauràs de demanar una mica d’ajuda. Es pot fer sol. No passa res. Jo ho he fet moltes vegades i els navegants en solitari també. Fins i tot els patrons dels vaixells quan s’acomiaden dels seus convidats. Que per això són convidats. Perquè no hagin de currar la neteja després d’haver gaudit tot el dia al mig del mar banyant-se i menjant fins a rebentar. Això sí, sense aprendre res. Bé, no passa res, que per això són convidats, insisteixo, jejeje.

Plegar la Major

La vela major és la que està situada a la part del darrere dels velers. Aquella que està per sobre dels caps de les persones i és la primera que es posa. Ha de ser la primera a hissar-se (pujar) perquè és la més important de totes. És la que fa de motor i la que dóna més govern a l’embarcació. És com si fos el motor. A causa de la seva grandària, la seva robustesa i la seva situació, és la vela de la qual podrem fiar-nos en cas d’emergència i, com veurem més endavant, és la que ens pot treure d’alguna dificultat. Ja que amb ella podrem anar marxa enrere. Si, has llegit bé: cap enrere.

Pas 1: Netejar la vela Major

Abans haurem de demanar permís als mariners a veure si hi ha alguna zona on posar-nos i que no molestem. També ens assegurarem que no estem infringint cap regla. Hi ha molts nàutics que són bastant escrupolosos amb quest tema i no ho deixen fer. És un error greu perquè és tan normal com netejar el cotxe o a nosaltres mateix. Pot ser una tasca molt habitual.

Haurem estendre-la en el sòl del club nàutic o lloc on estiguem amarrats (estacionats). Si és possible que estigui net perquè com solen ser blanques agafen tota la brutícia. Si són negres seran més delicades perquè tindran materials com el carboni i haurem de buscar una zona amb moqueta. Estan grans zones amb moquetes les solen habilitar en temporada de regates.

Un cop tinguem la nostra vela major estesa per terra, ja podrem agafar un raspall gran i suau i detergent suau per començar a netejar-la de manera normal i coherent. El seu és utilitzar les mans. És a dir, agafar un raspall molt gran, llevar-li el pal de plàstic o fusta i agenollar-nos a sobre. Així evitem posar-nos dempeus i trepitjar la vela. Amb el mínim forat que hi hagi a terra l’anem a trencar. I un forat suposa temps, diners i pèrdua de velocitat.

Si netegem la major de peu, doncs que sigui descalços. I donarem moltes passades i suaus per no trencar les costures ja que es degraden amb els sabons. Per ode tant en tant pots netejar la vela. No passa res. Això sí, serà una qüestió estètica perquè la sal no danya les costures, sinó que les protegeix. Sempre i quan sigui una capa fina. Si veiem els cristalls grans a simple vista podem passar la vela amb aigua.

Consell: Si utilitzem sabons biodegradables podrem netejar-la amb la mànega tirant tot a la mar. Així ningú ens cridarà l’atenció.

Quan hàgim netejat la vetlla per les dues cares amb sabó biodegradable, podem netejar-la a cop de mànega. Sense por. Però una vegada més, tindrem en compte les costures, de manera que el raig haurà de ser suau i controlat amb els dits. Res de Kärcher perquè podem destrossar-la.

Pas 2: Assecar la vela Major

Ara toca tenir paciència. L’assecat dura bastant perquè estem parlant d’una superfície molt gran i d’uns materials una mica porosos, perquè són de tela marinera. També dependrà del clima. Sobretot del vent que faci.

Com menys vent millor. Pensem què. Si fa un veient mitjà o alt la vela flamejarà (com una bandera) i això és la primera causa de destrucció i degradació d’una espelma. Després hi ha el doblat. Així que si fa un dia de calma estiuenca amb una poca brisa doncs serà genial. Tindrem tot el velam sec en una hora. Però si fa vent hem sacrificar aquesta hora i convertir-la en tres. Serà convenient que la sequemos en algun lloc on estigui arraconada i no es mogui.

Alerta: Si la vela flameja perquè fa molt de vent l’anem a desgastar massa ràpid. Millor anar a un lloc calmat o esperar un altre dia.

Per aconseguir un bon lloc on assecar-la, i acabar amb el 100% d’aigua que tingui, haurem d’acudir al nostre propi veler. Hissar al pal serà la millor opció. Com si fóssim a navegar. Exactament igual. Oblidem-nos de pujar-la d’alguna manera estranya que faci que els punys (les tres cantonades) estiguin cada un en un lloc diferent. Així evitarem treure-li la forma que té que tan bé ens va per navegar. És a dir, amb forma d’ala d’avió.

Pas 3: Plegar la vela Major

Un cop estigui ben seca haurem transportar-la a algun lloc net o emmoquetat. Si pot ser entre dues o més persones i tractant de no arrugarla. Aquí podrem inventarno 1 CIRTA doblegada prèvia per no arrugarla. El problema de doblar malament les veles és que les duplicitats queden de forma gairebé permanent en la forma de la vela. I una superfície que no sigui perfecta crearà remolins quan naveguem. I això, com sempre vinc dient, suposa una pèrdua de velocitat notable.

Quan la tinguem ben estirada una persona es col·locarà al puny d’amura (el hi ha el ullet que es col·loca davant del pal). Un altre ajudant al puny d’escota (on hi ha el ullet del final de la botavara). A partir d’aquí, cal anar doblegant al vela en ziga zaga. Quedarà com un acordió sense que nosaltres ens moguem. Més o menys d’uns 80 cma d’ample. És a dir, que anirem estirant alhora la vela cap a nosaltres. Com a resultat final, la persona que estigui doblant la Major des del puny d’amura no es mourà. Qui ho faci des del puny d’escota anirà avançat, ambdós de genolls i sense sabates, fins que la vela estigui en ziga zaga.

Nota: En teoria el velam no hauria de doblegar-se per conservar sense falsedats. Evita doblegar quan sigui petit, com el de la vela lleugera. Utilitza tubs llargs de PVC.

Un cop tinguem la vela doblegada sobre si mateixa, qui estigui al puny d’escota avançarà cap a l’altre. Crearà un corró; com un rotllet de primavera o una bola de palla del camp; cap a qui estigui al puny d’escota. I així, tindrem la Major doblegada.

O sigui, que la Major es plega utilitzant dues variables: primer oen ziga zaga i després a corró.

En el cas que estiguem enmig de la mar, una persona haurà de situar a la base del pal i una altra de peu al final de la botavara. Una tercera els ajudarà, per la qual cosa haurem de impicar a tres persones. Els regatistes solitaris ho fan sol, arriant (baixant-) tota sencera i després doblegant-la, però pot ser que no sigui el nostre cas si estem aprenent la navegació a vela pas a pas.

Cuidado: Els sabres poden foradar la vela. Pensa en llevar-los. Si trenques algun, no et preocupis. No ets el primer a cometre aquest error.

Mentre el tercer baixa lentament la Major deixant anar a poc a poc la drissa des de les cornamuses i amb tres voltes de seguretat en el winche, els altres dos la doblaran en ziga zaga sobre la botavara. Cada poc, el que està situat al Pajarín (puny d’escota o al final de la botavara) l’anirà lligant a la botavara. El que farà servir seran cingles de tela a manera de cordons de sabata, amb els mateixos nuedos, perquè no es desplegui a medira que la Major baixa.

Al final, el doblador del final de la botavara s’unirà al que està a la base del pal (pal) amb tota la vela doblegada. Pel que serà el que més va a treballar. I si ho pensem bé, passa el mateix a terra. Qui es situï al puny d’escota acabarà treballant més que el que plec el gràtil (vela al costat del pal) des del puny d’amura (ullet metàl·lic inoxidable o forat de la vela del final de la botavara).

Pas 4: Desar la vela Major

A punt, ja hem doblat la nostra primera superfície vèlica. Ara toca inserir-la en un sac. Si pot ser, el sac ha de ser dels bons. Un dedicat i construït paa tal fi. Si no, amb el temps es crearan forats pels quals la vela es gastarà. I a la llarga es va a foradar.

Apunt: Guardem la Major en un sac que no li vingui gran. Si no, s’obrirà i costarà molt treure-enmig del mar.

El sac de la Major ha de venir una mica estret i ha es de tela marinera. També transpirable perquè les costures de la Major no es podreixin. Si és un sac folgat la Major s’obrirà i ocuparà més espai. En aquest cas es desdoblarà dins el sac tot el que pugui, ocuparà més espai dins de l’embarcació i costarà més treure-la al exterior.

Tip: Un cop guardada. Evita posar pes a sobre per no crear duplicitats. Perquè a la llarga crearan esquerdes.

Pensem que, durant la navegació a vela, el forat que conté l’escala per sortir a l’exterior no és molt gran. I per allà haurà de sortir una o dues persones subjectant una enorme Major. Aquests tres paquets han de ser el més petits possibles, així que introduïm la Major en un sac que no ho vingui gran, sinó just.

Plegar el Gènova

Es troba a la part davantera dels vaixells i si no arriba a passar per darrere dle veler i és més petita, segurament estarem parlant d’un floc.

El gènova és una altra vela gran que haurem de tractar amb cura. Arriar (baixar) suposa una possibilitat de foradar. Pels costats de la coberta hi ha els candelers que suposen puntes que foraden.

Primer: Netejar el Gènova

No té perquè ser més delicat que la major. Potser és d’un altre material diferent. Potser és més delicat perquè hem optat per comprar-ne un de carboni. I amb aquesta inversió haurem d’oblidar-nos de ensabonar com si estiguéssim tractant amb Dracon antic d’un vaixell d’esbarjo.

En el cas que que sigui del mateix material que la Major ja que el tractarem igual. El estenem en un lloc encoixinat o en un sòl net, i li pasaremor mànega suau i raspall amb detergent suau biodegradable. Sortirà molta brutícia per oes l oque ens interessa. Donar-li una mica de vida a les veles tot i que desgastarem una mica les costures. El sacrifici val la pena.

Segon: Com assecar la vela Gènova

El tractarem igual que la Major recordant que i lsol i el vent són els nostres enemics. Almenys en terra. Ja que el sol va degradar fins menjar-se, literalment, tots els materials. Els va degradar fins que s’esvaeixin. I el vent va a desfilar les costures de les veles. Les deixarà com les banderes. Plenes de filets solts que danyen la vista i la navegació. Així que en terra el sol i el vent no són els nostres amics.

Tercer: Com plegar la vela Gènova

En el cas que estiguem navegant, una persona haurà de situar-se en la proa (davant) del tot i una altra a meitat de vaixell al costat del puny d’escota. Sense deixar anar el nus del puny d’escota, tirarà cap a ell (popa) per mantenir el pujamen (part inferior de la vela) estirat. A poc a poc una tercera persona anirà arriant la vela mentre que el proer anirà fent una ziga zaga a la vela. Tot, manteniedo i lequilibro per no caure a l’aigua.

Quan el gènova o el floc (més petit i que el seu puny d’escota no sobrepassa el pal) estiguin totalment baixat, el que ha arriat la vela des del winche (aparell metàl·lic on enrotllar els caps per desmultiplicar la seva força) de la banyera (on hi ha els seients de darrere)

Si estem en terra ferma, haurem tatar de doblegar el gènova entre dues persones. El portarem sobre algun lloc amb moqueta o net i els estendrem. Una persona se situarà en el puny d’amura i una altra al puny d’escota. A poc a poc i alhora, han de amuntegar la vela en forma de serp o ziga zaga sobre ella mateixa. Tal com hem indicat pas a pas amb la doblada de la Major.

Un cop estigui tot amuntegat haurem apliacar una segona doblegada. Aquest cop en forma d’espiral com a la Major. Així que també la persona que estigui al punño d’escota ha de començar el corró fins a la persona del puny d’amura. Això es fa així perquè per desdoblar la vela sobre la cuberta del veler, primer haurem enganxar-la a l’anella de la proa del vaixell perquè no caigui al mar.

Quart: Com desar la vela Gènova

Tant amb la vela Major com amb el gènova, haurem acabar el rodet amb una cingla. Aquesta servirà per evitar que la vela es desfaci dins el sac de tela que la va contenir. Recordem que, com hem dit una mica més amunt, el sac ha de ser transpirable i de tela resistent. Fi, però que aguanti.

Plegar el Spinnaker

El doblegat de l’Spi és diferent. Ho farem de manera diferent perquè no és una vela triangular de tela dura, sinó una bossa de tela fina i delicada.

Un: Neteja del Spinnaker

Ens pensarem molt si cal netejar-lo. En el cas que els cristalls de sal; si naveguem en aigües obertes salades; siguin visibles, aquests seran perjudicials. Una sal grossa repartida per la vela la frenarà i pot ratllar la vela. Per tant, podrem llevar-la.

La majoria dels regatistes opten per baldearla (passar-la per aigua) exclusivament. És massa fina i delicada com per donar-li un tute amb raspalls i sabons. Per això, molts i des d’un principi opten per no comprar-blanca sinó d’un altre color més fosc o de ratlles.

Dos: Assecat del Spinnaker

El Spi s’ha d’estendre a l’aire lliure i assecar-se com les altres espelmes. Si es guarda humida les costures es podreixen. La forma en la qual la tractarem serà la mateixa que la Major, Floc i el Gènova. És a dir, que la penjarem de dos punys i l’altre flamejarà.

Lligarem el puny d’amura al terminal de la punta de la proa. La hissarem des de la drissa, deixant el puny d’escota lliure. Tractarem que no hi hagi massa vent assecant a primera hora del matí o a l’última del dia. Si fa vent retardarem tot el tractament.

Tres: Plegat del Spinnaker

Moltes persona es pregunten com doblegar un Spi. I la resposta és que haurem de seguir un ordre especial.

En primer lloc, haurem de trobar el centre bèl·lic del Spi. Si ho traslladem a un simple full de paper seria el centre. SI fos una diana de dards seria el punt central.

Quan tinguem el centre haurem introduir-lo al sac. Així, tota la vela anirà dins fins que els tres punys quedin fora.

En segon lloc, lligarem la corda que tanca el sac entre els tres ollaos dels tres punys.

Finalment, ficarem els tres punys lligats dins la vela i tancarem el sac.

Es guarda així perquè la vela s’hissa (puja) enmig del mar d’una manera particular. És una espelma rodona en forma de sac que ha inflar de cop perquè no s’enredi. Així que és molt particular i molt maniàtica. Si ens equivoquem, crearem un embolic al mig del mar i la trencarem. Per delicada i per haver-la plegat i hissat malament.

Quatre: Guardat del Spinnaker

Ens quedarà una bola gran i rodona. Així com els sacs de la Major i el Gènova són quadrats, pesats i plans, aquest sac és rodó, lleuger i enorme. Ocuparà molt espai però, no ens enganyem. Que sigui un sac lleuger no vol dir que haguem de tractar malament. Sí que podrem posar-ho sobre dels altres sacs, no passa res, pesa poc, però ell no posem res. En aquest cas, podrem guardar-lo en la proa perquè no es va a enfonsar. Però ull, els altres dos sacs; de la Major i el Gènova; posem-en els laterals perquè el veler no s’enfonsi de davant o de darrere.