Com navegar a vela en contra del vent
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Com navegar en contra del vent?¬†¬ŅPerqu√® els velers naveguen et contra del vent?¬†Com avan√ßar contra el vent amb el vent de cara?¬†√Čs normal que ens sorgeixin molts dubtes perqu√® el normal √©s que tota embarcaci√≥ mar√≠tima pugui despla√ßar-se en contra del vent.Per√≤ si ens fixem b√©, passa perqu√® totes es desplacen a motor.

Els velers no naveguen en contra del vent perqu√® √©s impossible.¬†Tot i que la part que est√† sobre del nivell de l’aigua copia les aus i aquestes volin en contra del vent els vaixells no poden.¬†I encara que la part de sota de l’aigua copia els peixos, aquests si poden avan√ßar a contracorrent.¬†Per√≤ els velers no poden navegar de cara al vent perqu√® les veles no reben “gasolina” o energia e√≤lica.

El que passa és que el veler no té energia per avançar. Els velers no funcionen sense motor i amb el motor apagat, passa el mateix que un cotxe sense gasolina. No poden avançar.

Llavors, com √©s que els velers sembla que naveguen a la direcci√≥ del vent i aconsegueixen arribar al seu dest√≠.¬†El que fan √©s anar guanyant terreny, anar guanyant sobrevent i, a poc a poc, es van dirigint cap a l’origen del vent.¬†Molt lentament.¬†Dedicant molt temps.I tot aix√≤ ho fan amb un sol rumb, √©s el rumb de la cenyida.

Qu√® √©s el rumb de ce√Īina

El rumb de la cenyida no és recte, avança en ziga zaga. Això implica que per arribar al seu destí, cal perdre molt de temps i dedicar molta distància, moltes milles nàutiques, per arribar al nostre destí final. Per tant, lògicament, és moltíssim i infinitament més ràpid desplaçar-se en contra del vent amb motor.

√Čs el rumb m√©s lent de tots en la majoria dels velers perqu√® cal batallar molta energia que et ve en contra.L’energia e√≤lica √©s molt gran ia mesura que s’estabilitza crea ones cada vegada majors.¬†√Čs una energia que, a m√©s, no s’esgota i fa que creiem moviments innecessaris sobre del veler que es transmeten a les veles.¬†Tot, alenteix encara m√©s el nostre avan√ß.¬†Aix√≠ que cal mantenir quiets i forts.

Per què la cenyida és el rumb més lent de tots

√Čs el rumb m√©s lent de tots els cinc rumbs que existeixen en total.¬†A vegades, fins i tot la popa pot ser molt m√©s lenta perqu√® no t√© vent aparent.¬†Per√≤ per al cas que ens ocupa, podem entendre perfectament que el rumb m√©s lent en la cenyida.

En aquest rumb la vela ha de rebre molta quantitat de vent que l’empenyer√† cap enrere.¬†Nom√©s gr√†cies als ap√®ndixs el veler podr√† avan√ßar.

Què són els apèndixs en un veler?

S√≥n com les aletes dels peixos que situats sota les embarcacions a vela.¬†Imiten als peixos i poden tenir la seva forma hidrodin√†mica (nacre).¬†EL nacre √©s aquella forma que va de m√©s a menys.¬†La davantera separar√† l’aigua i la posterior la unir√†.¬†L’objectiu √©s travessar-la sense crear remolins.

Qu√® √©s l’orsa

La orsa √©s un tros de fusta fibra o plom que t√© diferents formes i est√† situat a la part inferior de tots els velers.El seu objectiu √©s nom√©s un i √©s el d’evitar l’abatiment.

Per a qu√® serveix l’orsa

La orsa serveix perqu√® el vaixell vagi cap endavant.¬†Tamb√© serveix perqu√® el vaixell es desplaci cap al rumb que nosaltres hem triat.¬†En tots els casos evitar√† que el vaixell es converteixi en una superf√≠cie de gel sense control.¬†Aqu√≠ passa que el mateix que en el cas anterior.¬†La orsa √©s b√†sica i fonamental perqu√® el veler en cenyida vagi cap endavant, en desquarterar vagi a 45 graus, a trav√©s vagi de trav√©s, en llarg vagi de llarg i en popa vagi en empopada.¬†Si tenim l’orsa trencada o √©s massa petita el veler anir√† sempre de costat.¬†Notarem que tot comen√ßa a patinar com si el vaixell es despla√ßar√† sobre de mantega.

La orsa est√† situada sota el veler just a la meitat d’aquest.¬†Tota aquesta zona que acompanya l’orsa √©s l’obra viva, √©s a dir, la que est√† en contacte amb l’aigua.

Qu√® √©s l’abatiment

L’abatiment √©s el moment en el qual un veler deixa de despla√ßar-se cap endavant i comen√ßa a anar de costat.¬†Aix√≤ √©s molt negatiu per qu√® vol dir qu√® totes les espelmes deixen de tenir pot√®ncia i el veler es torna incontrolable.¬†√Čs com si un cotxe de cop i volta es fora de banda.¬†Aix√≤ nom√©s passaria a sobre de superf√≠cies congelades com ara el gel.¬†Si aix√≤ passa amb un veler enmig del mar, significar√† que tenim un problema molt greu.¬†En el cas de la vela lleugera significar√† que tenim l’orsa massa la seva vida i haurem baixar-la.¬†En el cas dels velers grans, com ara els creuers o els vaixells de regata, significar√† que tenim mal col¬∑locades o privades les nostres espelmes.¬†Normalment es produir√† perqu√® anem massa tensos o ca√ßats en el rumb de trav√©s.

Què és el timó

El tim√≥ √©s el segon ap√®ndix m√©s important que est√† en l’obra viva a la part posterior.¬†No nom√©s t√© la mateixa funci√≥ que l’orsa, que √©s la d’evitar l’abatiment.¬†A m√©s, la segona funci√≥ del tim√≥ √©s la de dirigir l’embarcaci√≥.Tot i aix√≤, la direcci√≥ del veler tamb√© est√† lligada a la posici√≥ de les veles i dels tripulants sobre de la coberta.Per aix√≤, cal velers com el pat√≠ catal√† que no tenen tim√≥.¬†El tripulant o el patr√≥ aconsegueix dirigir la seva embarcaci√≥ cap al seu dest√≠ trimant les espelmes constantment i movent-se per sobre del veler.¬†Com m√©s a proa estigui situat m√©s caur√† el vent o arrib√©s.¬†Com m√©s a popa aquest m√©s us orzar√° el veler o pujar√†.

Per a què serveix el timó

El tim√≥ serveix per portar la proa cap al vent (pujar o orsar) o per allunyar-la (baixar o arribar).¬†Cada moviment del tim√≥ haur√† de ser molt suau i estar acompanyat d’un correcte trimat de les veles.¬†Si no aconseguim moure al mateix temps i de forma simult√†nia les veles i el tim√≥, el que passar√† √©s que la nostra embarcaci√≥ s’aturar√† de cop i volta.

Què és la quilla

La quilla √©s l’ap√®ndix que est√† situat sota les embarcacions mar√≠times.¬†Per√≤ en aquest cas no √©s curta i profunda, sin√≥ llarga, i recorre tota l’obra viva de proa a popa.¬†El calat √©s inferior perqu√®, segurament, l’embarcaci√≥ que la porti utilitzar√† una propulsi√≥ mec√†nica, √©s a dir, un motor.

Per a què serveix la quilla

La quilla serveix per evitar que l’embarcaci√≥ es desplaci de costat, per√≤ √©s molt m√©s petita que l’orsa.¬†Si l’embarcaci√≥ t√© un motor, l’√ļs de la quilla ser√† per millorar una mica el govern i la direcci√≥.¬†Per√≤, en realitat, pot ser molt petita.¬†Tan petita com la pot√®ncia del motor.¬†Pensem que moltes embarcacions, com ara les llanxes r√†pides, no tenen quilla.¬†Nom√©s cal que l’obra viva del fons de les llanxes tingui petits solcs que ajudin a millorar la direcci√≥.¬†Per√≤ res m√©s.

Què és un hydrofoil

√Čs un gran ap√®ndix llarg i profund per√≤ molt estret.¬†El seu objectiu √©s que entre molt dins del mar i que tingui molt√≠ssim calat.¬†Per√≤ ha de pesar poc perqu√® la seva funci√≥ √©s la d’aixecar el veler.¬†T√© forma de nacre, que √©s d’ala d’ocell o au, perqu√® amb l’efecte de la velocitat empenta cap amunt i fora de l’aigua tota l’embarcaci√≥.√Čs a dir, que l’obra viva dels velers ni tan sols ha de fregar la cresta de les ones.¬†El hydrofoil √©s utilitzat per molt√≠ssims velers, com per exemple, el Moth (el que t√© el logo de papallona).

Per a què serveix un hydrofoil

Serveix √ļnicament per guanyar velocitat.¬†Implica que traiem el fregament hidrodin√†mic de totes les embarcacions que es van a despla√ßar per sobre de les ones del mar.¬†D’una banda, suposa molt√≠ssima diversi√≥ per√≤, de l’altra, un perill molt gran perqu√® vam viatjar a molta velocitat ia molta altura del nivell del mar.¬†Per tant les caigudes s√≥n m√©s dures.

Unes embarcacions famoses que han estat utilitzant el hydrofoil són els de la Copa Amèrica. Si les busquem trobarem grans catamarans diversos hydrofoils. Per exemple, un a cada lateral i un altre a la popa.

Necessitem vent aparent per navegar en contra del vent

El vent aparent √©s el que nosaltres creem.¬†No √©s el real.¬†√Čs el que notem perqu√® ens estem movent.¬†Per exemple, si sortim a c√≥rrer pels carrers de la nostra ciutat ho notarem a la cara.¬†Aquest √©s el vent aparent o fals.

En el moment en qu√® vam parar i ens aturem, no notarem cap vent a la cara.¬†Aquest ser√† el vent real: l’inexistent.

Un altre exemple per entendre el vent aparent √©s el seg√ľent: Si traiem la cara per la finestra del nostre cotxe quan ens estem movent, notarem un vent fort a la cara.¬†Per√≤ si de sobte vam parar el cotxe tot tornar√† a la calma.¬†Per tant, el vent aparent √©s irreal i el crearem nosaltres mateixos amb el nostre moviment.

Pel que fa a la navegació a vela, per poder avançar en contra del vent, és a dir, en el rumb de cenyida, necessitarem que hi hagi una mica de vent real i crear el màxim vent aparent possible. Aquests dos vents sumats faran que el vaixell vagi a la seva màxima velocitat en el rumb de cenyida.

Rumb zigzaguejant per navegar en cenyida

Per poder anar en ziga zaga i avan√ßar en contra del vent necessitem que el nostre “motor” tingui gasolina.Per a les nostres veles necessitarem vent real i vent aparent.¬†Aix√≠, ens despla√ßarem de 45 ¬ļ en 45¬ļ una vegada per cada amura o costat.

Quins tipus de vents hi

Hi ha el vent real: que és el vent tèrmic o isobàric.

Què és el vent tèrmic

El vent tèrmic es crea a partir de la diferència entre la calor de la terra i el fred del mar.

Què és el vent isobrárico

El vent isob√†ric √©s aquell que es produeix a gran altura per la difer√®ncia de pressi√≥ de l’atmosfera.¬†√Čs a dir, √©s el que es produeix entre els canals que hi ha entre els anticiclons (A) i les borrasques (B).¬†Els veurem sempre marcats en els mapes meteorol√≤gics televisius com una A o un B.

D’altra banda, perqu√® les veles dels velers s’inflin quan volen navegar, han de rebre el vent a 45 graus, aproximadament, des del seu origen.¬†Si rebem el vent a zero graus respecte al seu origen estarem aturats.Tamb√© estarem quiets si rebem el vent a 25 graus.¬†A partir dels 30 graus hi ha molts velers que estan preparats per comen√ßar a navegar en cenyida.¬†Estem pensant en els velers de la Copa Am√®rica.¬†A partir delos 45 graus nostre veler (si est√† dins de la normalitat de les marques i models comuns) comen√ßar√† a navegar.¬†Ara penso en el t√≠pic creuer.

CONCLUSI√ď: Per tant, no podem navegar en contra del vent.¬†Nom√©s si el tenim a 45 graus de la proa.

En quin moment hem de virar per avançar en contra del vent

Aqu√≠ ens sorgeix un segon problema qu√® √©s el de: ¬ŅEn quin moment hem de canviar de rumb per virar en cenyida?

El truc est√† en tenir i col¬∑locar l’objectiu, al qual li desitgem dirigir-nos, a 90 graus del nostre trav√©s.¬†√Čs a dir, fins que no tinguem el nostre objectiu col¬∑locat al lateral real del veler.

En el moment en qu√® tinguem, per exemple, l’entrada al port o una balisa per la dreta o esquerra del nostre veler (a 90 graus) ja podrem canviar de rumb en cenyida.¬†Ja podrem donar l’ordre de virar per avant.

A mesura que ens anem acostant al nostre objectiu, per exemple una balisa, cada vegada haurem de fer una virada per avant m√©s de pressa, perqu√® s’anir√† acostant cada vegada m√©s la destinaci√≥.

Ull, sempre amb la tònica de tenir el nostre objectiu a la nostra dreta o esquerra del veler. Quan arribem podrem virar a menys de 45 graus. Quan tinguem la boia pel desquarterar (uns 30 graus).

Com navegar en un veler en contra del vent

Com a conclusi√≥, podrem afirmar que no √©s possible.¬†Estarem obligats a avan√ßar en ziga zagues de 45¬ļ.¬†I a mesura que ens acostem haurem de reduir els angles zigzaguejants.

Per aix√≤, est√† prohibit navegar a vela dins dels ports.¬†En no poder anar rectes, espantem les embarcacions de moviments redu√Įts com els transatl√†ntics.