Aprender a navegar a vela para saber cómo cojer la escota con la mano cuando navegas
Com collir l'escota d'un veler amb la mà quan navegues
Valora este artículo para mejorar la calidad de la web.

Una de les raons per les quals arribem fets pols a port es deu a tot el que est√† relacionat amb l’escota. La teoria diu que l’escota sempre haur√† de portar-se subjecta directament per la m√†. Per√≤ la realitat √©s que estar tota l’estona subjectant les coses i aguantant les estirades de les ratxes de vent arriba a can√ßar molt el bra√ß. Encara aix√≠ el que hem de fer √©s tractar d’aproximar-nos al que diu la teoria d’una manera amb la qual ens cansem el menys possible. Aix√≠ que, en primer lloc, abans de veure qu√® podem fer per estar tota la sessi√≥ de navegaci√≥ aguantant l’escota amb la m√†, la qual cosa hem de fer, √©s veure el per qu√® de la teoria de tot aix√≤.

La teoria diu que hem d’aguantar l’escota amb la m√† perqu√® aix√≠ podrem estar fent petits¬†trimatges¬†constants amb cada ratxa de vent o amb cada ona. Fins i tot amb la combinaci√≥ d’ambdues, √©s a dir, en aquells moments en els quals la ratxa de vent i l’ona coincideix. Fins i tot anem una mica m√©s enll√†, en cada pas d’ona cal fer un petit¬†trimatge¬†de la major. Aix√≤ ho veurem a continuaci√≥ una mica m√©s a baix.

Si estem subjectant l’escota amb la m√† i de sobte ens entra una ratxa de vent,¬†inpedendentment de si √©s fort o fluixa, la qual cosa hem de fer, √©s deixar anar uns cent√≠metres l’escota per a despr√©s tornar a ca√ßar-la una altra vegada. I aix√≤ es fa de forma r√†pida i autom√†tica, sense pensar, aix√≠ evitem que el vaixell escori. Si el vaixell escora perdem velocitat i aix√≤ suposa el pitjor que ens pot passar a un vaixell, perqu√® es tracta de guanyar i mantenir una velocitat de forma constant. En cas que estiguem a una regata no podem permetre’ns el luxe de perdre velocitat perqu√® significa que perdrem la regata i la possible opci√≥ a medalla. Si estem en un entrenament no ens adonarem perqu√® no tindrem la refer√®ncia dels altres vaixells. Per√≤ si estem tornant a lloc, i √©s tard, i ho estem fent acompanyats de la fam√≠lia despr√©s de passar un dia o un cap de setmana agradable a alta mar, el que ens ocorrer√† √©s que anirem perdent temps amb cada cop de vent o amb cada ona i, aix√≤, far√† que marquem la difer√®ncia entre arribar abans de la posta de sol o despr√©s de la posta de sol a port.

Aix√≠ que, mantenir l’escota a la m√† i fer petits¬†trimatges amb cada canvi de vent amb cada ona, √©s el que cal fer i el que s’ha de fer. Per aix√≤ la teoria aix√≠ ho indica.

Com collir l’escota d’un vaixell?

Amb la mà cap amunt

Lo primer que ens mana l’instint a l’hora d’agafar un cap √©s fer-ho com ho far√≠em per casa. Agafarem l’escota amb la m√† oberta mirant cap amunt, √©s a dir, en¬†supinaci√≥. √Č la forma en la qual a la vida real agafem les cordes per pegar una petita estirada. El que ocorre √©s que en la vida real els esfor√ßos s√≥n menors quan ens trobem enmig del mar; perqu√® √©s un ambient hostil. Si agafem l’escota del vaixell d’aquesta manera ho estem fent d’una forma c√≤moda, per√≤ no suficientment fort, sense aprofitar la for√ßa m√†xima en tot el bra√ß, i, segurament, el que passar√† √©s que se’ns anir√† l’escota per la m√†. La vela es pot arribar a obrir, comen√ßar√† a flamejar i aix√≤ suposar√† qu√® perdrem velocitat.

Amb la mà cap avall

La segona manera que utilitzem per agafar l’escota amb la m√† seguint la nostra intu√Įci√≥, √©s amb la m√† cap avall o en¬†pronaci√≥. Si agafem l’escota de la major amb el palmell de la m√† cap avall, cap al s√≤l, ho estarem fent com ho fa a 95 % de les persones que naveguen. En aquest cas el que ocorre √©s que estem aprofitant molt la for√ßa de la m√† i la munyeca, per√≤ estem desaprofitant la for√ßa de tot el bra√ß. Si volem aprofitar tota la for√ßa del bra√ß i aix√≠ implicar m√©s musculatura i poder aguantar m√©s temps navegant amb l’escota a la m√†; perqu√® √©s el que ens interessa a causa que les regates, en¬†tero√≠a, duren moltes hores. El que hem de fer √©s passar l’escota entre el dit menovell i anul¬∑lar.

Sense el dit menovell

Al principi les sensacions poden √©sser estranyes. Notarem que √©s una postura inc√≤moda que ens proporciona poca for√ßa. I veurem que nosaltres som els √ļnics que naveguem d’aquesta manera. Per√≤ a mesura que vagi passant l’entrenament o la regata veurem com els nostres competidors comencen a utilitzar les mordasses per deixar mossegada l’escota mentre nosaltres no ho fem perqu√® tenim m√©s for√ßa que ells. El que passa √©s que, √≤bviament, no tendrem m√©s for√ßa que tots ells, sin√≥ que estem sent m√©s eficients perqu√® impliquem tota la musculatura de tot el bra√ß sencer per a subjectar-la, en lloc de solament la m√†. Alerta, hi ha gent que¬†t√© una m√†¬†super¬†gran o aquesta molt forta i fa el que li d√≥na la gana. √Čs normal, sempre hi ha guanyadors en tots els esports que t√©nen una t√®cnica que s’allunya dels est√†ndards i encara aix√≠ aconsegueixen arribar primers, per√≤ s√≥n excepcions.

Aquesta forma de portar mascota o pot ser que no l’arribem a notar molt en els entrenaments o en els nostres dies l√ļdics de navegaci√≥. S√≠ ho notarem molt quan estem a una regata perqu√® el que veurem √©s que a mesura que passen les competicions dins d’un mateix dia els nostres contrincants comen√ßaran a desaprofitar cada ratxa i pas d’ona. Si nosaltres¬†aprofitem cada ocasi√≥ anirem mantenint la velocitat sense perdre petites velocitats. I aix√≤, a la llarga, far√† que els avancem i arribem primers. Per exemple, en la segona cenyida abans d’arribar a meta, podrem avan√ßar-los perqu√® evitem una escorada en cada ratxa.

Tot i això, si estem forts, podem fer el que ens doni la gana, ja que això només és una recomanació. Lo important és aprende junts i sortir a la mar.

Amb un volta al voltant de la mà

Aix√≤ s√≠ que cal evitar-ho. √Čs molt greu i ho he vist en dies de¬†rasca o de molt vent. Hi ha molta gent que, independentment de l’eslora del vaixell, el que fa √©s fer-se una volta d’escota per la m√† com si fos un nus perqu√® l’escota no llisqui per la m√†. Aix√≤ significa que aquesta persona ha perdut la for√ßa a la m√† i ja no pot m√©s. I en lloc de mossegar-la o passar-la pel¬†winche, en el cas de vaixells grans, el que fa √©s rec√≥rrer a aix√≤ per a poder sortir del pas. Aix√≤ no cal fer-ho perqu√® √©s molt greu. Penseu que els quilos que ha de suportar la vela poden transmetre’s perfectament a l’escota i la nostra m√† est√† darrere. Si no voleu cremar-vos la m√† o arrencar-vos-la d’una tirada, deixeu d’agafar l’escota d’aquesta manera, diguem, tan c√≤moda per√≤ perillosa.

Conclusi√≥: podeu utilitzar el m√®tode que vulgueu per aguantar l’escota, per√≤ no us feu una volta o un nus a la m√†. Proveu totes les formes que vulgueu, passar l’escota pels altres dits de la m√† i arribar a les vostres pr√≤pies conclusions. Per√≤ sempre amb seguretat. Jo ho he¬†provat gaireb√© tot, i al final m’he quedat amb el m√®tode que implica tota la musculatura del bra√ß. Podria agafar-la amb tots el dits? S√≠, per√≤ s’ha de tenir una m√† molt forta per aix√≤. No ho veig malament, perqu√® cal estar molt en forma per a navegar b√©, per√≤ quant m√©s eficients siguem, millor.

Cal posar-se guants per subjectar l’escota d’un vaixell?

Hi ha algunes persones que naveguen amb guants i hi ha unes altres que no. I de les persones que naveguen amb guants, n’hi ha ho fan amb els dits totalment coberts, amb els dits √≠ndex i gruixut descoberts, o amb tots descoberts. Aix√≤ dep√®n del tipus d’embarcaci√≥ amb la qual naveguem. Per exemple, les persones que naveguen amb Tornado pot ser que naveguin amb guants sencers de llana. Les que naveguen amb creuer, amb guants de dits retallats i els de¬†Windsurf¬†sense guants.

El que no cal fer √©s evitar posar-se guants per no espatllar-se la pell. O per q√ľestions est√®tiques. Haur√≠em de fer-ho per a questinons funcionals. Encara que aix√≤ √©s teoria. A la pr√†ctica la gent fa el que li d√≥na la gana. Per√≤ b√©, jo us¬†animo al fet que feu el correcte una vegada sapiguem i coneguem totes les opcions que faran que millorem com a navegants i¬†aprenguem a navegar.

L’elecci√≥ ha de venir donada per la sensaci√≥ de fred i pel tacte a la navegaci√≥. √Čs a dir, que si decidim posar-mos guants √©s perqu√® no podem aguantar m√©s el fred que fa, perqu√® volem evitar que el sol ens abrasi la m√† o no volem perqu√®¬†volem notar totes les sensacions del veler a la m√†. Aix√≠ doncs,¬†entenem que si ens posem guants perdrem tacte. √Čs inevitable. Jo recomano no portar mai guants i treballar uns bons calls. A l’hivern se’ns congelaran les mans i a l’estiu se’ns posaran m√©s negres que el betum, per√≤ notarem m√©s el vaixell: el vent, les ones i les petites vibracions.

Navegar amb guants: PROS

Evitem ferides.
Evitem cremades.
Evitem congelacions.

Navegar amb guants: CONTRES

Perdem tacte.

Qu√® fer quan et fa mal la m√† que subjecta l’escota de la major?

Proposo que fem dues coses.

Anar al gimnàs i fer exercicis isomètrics de braç

En primer lloc, preparar-nos el nostre esport favorit amb sessions de gimnàs. Com més forts estiguem millor podrem navegar. Tindrem més força per a portar el vaixell tal com cal fer-ho en teoria i, això, ens farà guanyar més confiança i gaudirem més. Així que recomano enèrgicament anar al gimnàs diverses vegades per setmana per a poder gaudir plenament del nostre esport favorit.

Travar l’escota a la mordassa entre ones i cops de vent

En segon lloc, rec√≥rrer a l’inevitable. Mossegar l’escota durant uns segons mentre la nostra m√† deixa de treballar. Quan tinguem tota la m√† una mica m√©s relaxada i ja no estigui engarrotada podem agafar una altra vegada l’escota i tractarem d’aguantar una mica m√©s. Si fem aix√≤, el que s√≠ hem de tenir en compte √©s que estarem malgastant cada ratxa. Farem una petita escorada amb el nostre veler que es traduir√† en una petita p√®rdua de velocitat. I com les regates o els entrenaments duren d’una a tres hores o m√©s, doncs els adversaris ens aniran avan√ßant a poc a poc de cara al final del dia. √Čs a dir, que pot ser que a la fi de la segona cenyida de cara a l’√ļltima¬†empopada, ens avancin.

Com evitar que l’escota et patini quan est√† mullada?

Normalment, quan l’escota patina de la m√† solem pensar que el problema est√† a la m√† o en els guants. En realitat el problema est√† en l’escota. Val, com hem dit abans ens anir√† molt b√© estar forts i tenir unes mans fortes. Per√≤ el major problema no est√† a la m√†¬†super¬†forta. El que hem de fer, com hem dit abans, √©s millorar la nostra efici√®ncia i pensar en qu√® podem estar fallant. El que haurem de fer √©s canviar el material de l’escota. D’una convencional amb √†nima i funda gruixudes a una m√©s fina amb poca funda o directament sense funda. Ara estic pensat un poc amb la vela lleugera.

Encara que les escotes vari√Įn segons cada embarcaci√≥, el que s√≠ podem fer √©s guarir-nos en salut i preguntar a un comer√ß de caps o cabulleria, quina escota ens¬†recomann per a la nostra embarcaci√≥. Aix√≤ ser√† el m√©s r√†pid i el m√©s sa. Hem de preguntar pels mil¬∑l√≠metres m√©s petits i els caps amb menys funda.

En el cas de la vela lleugera el que ocorre √©s que els caps barats s√≥n aquells que mantenen una f√≥rmula cl√†ssica. Caps de 8 mil¬∑l√≠metres o m√©s, en els quals la funda sol patinar o girar per sobre de l’√†nima. Aix√≤ far√† que notem com l’escota ens rellisca una mica i, si a m√©s a m√©s tenim les mans amb guants mullats patinar√†n a causa de la mala qualitat de la funda.

El que hem de fer és comprar una escota de la major que sigui una miqueta més primeta de lo normal perquè pesi poc i es desenrotlli bé després de la cenyida. Just al moment en el qual comencem el llarg. Així, no es formarà una pilota o embolic catastròfic a la corriola de la major. Pel que haurem de continuar en cenyida sense poder arribar i posar-nos en llarg.

Despr√©s de fer-mos amb una escota¬†primeta hem d’evitar els grossors alts o una funda molt gruixuda. Aix√≠, evitarem que la funda rodi o giri i es desplaci per sobre de l’√†nima. Si trobem una escota prima, de menys de 8 mm, per exemple, formada per tot √†nima, que pesi poc i que no s’enfonsi quan la deixem sola en una galleda d’aigua, ens acostarem a l’escota ideal.

El problema de les escotes amb funda i ànima gruixudes

Si naveguem amb un vaixell gran, les escotes pot ser que tinguin funda i √†nima. Tot dependr√† del pressupost del patr√≥. Ja que no √©s el mateix navegar amb un Wally¬†Yacht¬†que amb un¬†Optimist, √≤bviament. Per√≤, a part que hauran de ser el m√©s r√≠gides possibles a causa que les elasticitats suposen una p√®rdua d’energia en un sistema r√≠gid, hauran de tenir una funda que no patini o giri sobre l’√†nima. Perqu√® en els passos de balisa s’enrotllen amb si mateixes formant pilotes a la corriola. Com si fossin¬†bolles de llana, en deixar-les anar de cop la funda gira sobre si mateixa i crea voltes. Aix√≤ √©s la perdici√≥ de les¬†virades. Aix√≠ que, les escotes, eviteu, si podeu, comprar-les barates.

√Čs m√©s, per a qu√® l’escota no patini no utilitzarem guants perqu√® la nostra pell actu√Į com a enti-desll√ßant i, aix√≠, tindrem m√©s tacte mariner. Aix√≤ s√≠, com hem dit adalt, a costa de tenir calls a les mans.¬†Aix√≠ que la decisi√≥ final √©s teva.

Com a conlusi√≥, podem dir que per a evitar que l’escota patini has de:

  1. Canviar d’escota
  2. Buscar-ne una amb poca funda o sense ella
  3. Que pesi el menys possible
  4. Que no s’enfonsi a l’aigua
  5. Que sigui tot ànima rígida sense elasticitat

Has solucionat els teus dubtes? Espero que s√≠ perqu√® si no, deixa’m un comentari i t’ajudar√©. Bons vents! ūüôā